La Ola – Análisis Psicológico (catalán)

LA OLA Treball Individual Assig.: Psicologia Social Prof.: Tomàs Andrés Alum.: Maria José Valiente Curs: 2on.Psicologia(matí) Data: Gener del 2009 2 INDEX Introducció………………………………………………………3 Síntesi…………………………………………………………….4 L’experiment……………………………………………………5 Valoració personal……………………………………………..9 Annexes…………………………………………………………11 3 Introducció El present treball, pretèn fer una anàlisi de la pel.lícula alemanya “La ola”, estrenada a Espanya al novembre del 2008. La pel.lícula, està basada en fets reals, que esdevingueren a un centre educatiu de Palo Alto, California, al 1967. És una bona oportunitat per analitzar, des de la perspectiva de la Psicologia Social, les actituds comportamentals, a nivell social, tant pel que fa al grup, com pel que fa a l’individu i a les seves interrelacions, especialment, en l’àmbit educatiu. He intentat seguir un protocol que respectés els diferents matisos, petits i grans, de manera que pugui abocar una mica el pes del grup, de les relacions, de la història, que romany present en el dia a dia de les persones, dels fets, dels pensaments… Son moltes les vivències que configuren el futur d’una persona, i de la seva integració, o no, dins el grup: amb la família, amb els professors, amb els amics, amb el qui no ho son tant…es van “couen” les bases del què desprès conforma, la nostra societat. 4 La pel.lícula que he analitzat està plena d’aquests moments. Espero haver estat capaç d’haver-ne trobat, en el present treball, molts d’aquests moments que, a voltes, resulten tan decisius per determinar la nostra història… Síntesi La película alemana “La ola”, sota la direcció cinematogràfica de Dennis Gansel, ens explica un fet basat en la realitat, envers un experiment que el Professor Rayner Wenger porta a terme en els alumnes de la seva classe, quan intenta fer-lis comprendre el perquè d’un sistema de govern autoritari, tot qüestionant el perquè de l’actuació dels nazis contra els jueus, i el com és possible manipular les mases i, fins i tot, contemplar la posiblilitat d’una dictadura: d’un tercer raicher. Per això, en Rainer, possa en marxa un experiment que, de primer, l’entusiasma i el fa sentir molt be, però mica a mica se li escapa de les mans. Porta a la pràctica el protocol del què seria la fundació d’un grup, de manera que preten que els alumnes sentin a la seva pell el què significa pertànyer a una dictadura. Però potser no ha tingut en compte la variable que fa referència a la història personal de cada alumne, la seva edat, les seves circumstàncies, i que sembla un experiment una mica improvisat, potser pels mateixos coneixements que en té ell de la docència, i que s’ha confiat massa. 5 Tambés ens parlen de la seva manca de seguretat o del seu resentiment, en un diàleg que té amb la seva dona. I de com, el sentir-se reconegut, de rebre atenció i sentir-se valorat, l’han empès a continuar. L’experiment configura el nus central de la pel.lícula, fins que se li escapa de les mans, i esdevé el desenllaç. La seva expressió final sembla dir que la història, no ha acabat. L’experiment La ola, és una pel.licula carregada de matisos, d’actituds i de relacions interpersonals. Visualitzant la pel.lícula, i des d’una perspectiva psicol.logica, podem observar la prehistòria i la història personal de cadsacun dels personantges, per entendre una mica millor com desprès despleguen la dimensió interpersonal que els transforma. De com les bases socials del comportament , a nivell psicològic, son la base per entendre el comportament relacional. Som relació, gosaria a dir jo, en tant que les nostres emocions, i per tant, les nostres actituds, venen molt determinades pel resultat de l’àmbit interpersonal. De manera que, malgrat la persona tingui les seves pròpies característiques, per herència i per ambient, pot potenciarles, o mantenir-les adormides, tot depenen de com i amb qui es relacioni. 6 En Rianer Wenger, el professor, decideix sobre la marxa tirar endavant l’experiment que desprès ja no podrà gairebé controlar. En principi, sembla una persona amb una relació un pèl conflictiva amb la resta dels companys. En Rainer es mostra dinàmic, entusiasta i amb un punt infantil, producte potser de la seva manca de maduresa, de creixement interior. Una mica, apareix com un jove un tant rebel, inconformista, que volia explicar l’anarquisme i es veu obligat a explicar l’autocracia, la qual cosa podria ser una mica el detonant de que portés la seva classe, cap a camins insospitats, que ni ell mateix controla. Si observem el llenguatge no verbal, trobarem que en Rainer diu molt d’ell mateix en la manera de vestir, de parlar, i, fins i tot, és ell que proposa l’ús de l’uniforme, de manera que així la gent els reconeixeran com a grup. De fet, aquí tenim un clar exemple de com una minoria, en aquest cas, ell tot sol en un principi, pot manipular una majoria. El gest, la roba, el to de veu, el context que va creant…configuren el llenguatge no verbal que seran la porta d’entrada per aquells qui s’endinsaran en l’experiment. 7 És aquí on podriem parlar del “poder mediante la disciplina”, que ell comenta quan els encarrila en una sèrie d’exercicis disciplinaris i de canvis, d’actitud, d’ambient (canviant les taules), de normes d’eduació, tot variant el tracte. Els valors i les ideologies. En Rainer utilitza el pes dels valors de grup: “jugueu en equip” “cal una meta conjunta que faci pinya” i els incita a creure en el pes que te la història sobre nosaltres i de com la podem encarrilar, paral.lelament a que ell els està manipulant. És a dir, mentre els fa creure la seva importància, els fa fer allò que vol. Pel que fa a la comunicació, en Rainer utilitza una de les funcions primàries de la comunicació: el control. Aconsegueix, amb el llenguatge, tant amb les paraules, com amb el llenguatge no verbal, el domini del grup. I l’afiliació: el grup s’implica totalment motivat i engresat en descobrir una part molt positiva de si mateixos. En lanhelada recerca de l’autoestima. Obviament, els missatges son persuasius. En Rainer els engresca, els persuadeix, els convenç, tot utilitzant les “eines” de la influència social. Tantmateix, perque això es produeixi, cal que els “persuadits” estiguin en disposició de ser-ho. Això, és diferent en el cas de la coerció o intimidació 8 que utilitzarien desprès, i portat a l’extrem, els membres de La ola, amb els companys que no pertanyen al seu grup. En aquest cas, per exmeple en el cas de Tim, és un noi facilment persuasible, donades les seves característiques personals. Però que no n’acaben de ser conscients ni el professor ni els companys tot i que hi ha un moment que els companys comenten: “Tim no tinen hermans, Tiene un hermano que és un cerebrito de la Uni”. O com quan en Tim explica a casa seva que s’aixequen per parlar davant el professor, i el pare li diu que perquè no ho fa sempre, utilitzant una ironía cínica que fan sentir malament a en Tim. Aquestes focalitzacions en les vides personals de cada individu, fa que ens adonem de com desprès actuen a nivell grup, en les seves relacions inetrpersonals. En Rainer utilitza missatges unilaterals, per tal de que nomès s’escoltin els avantatges positius. I fa una mena d’adoctrinament, donat que preten un grup cohesionat i efectiu. Podem observar, en els diferents personatges com passen una mena de conflicte, de tensió, en passar d’una naturalesa individual, a una estructura social. De com per uns els resulta més còmode el pertànyer al grup, mentres que per d’altres els supossa una pèrdua de llibertat i criteri propi. 9 I, una mica, el mètode experimental que permetrà al professor, seguir endavant amb l’observació de com interioritzen els seus alumnes els conceptes que els vol transmetre. Valoració personal Veure aquesta pel.lícula ha estat un plaer. I una sorpresa. De fet, jo no en sabia res d’aquesta pel.licula i ha estat fantàstic visualitzar-la. M’agradava seguir la pel.lícula des de la perspectiva de la psicologia social. I és curiós com , en aquests moments, es possen en marxa tots aquells mecanismes i coneixements que hem anat aprenent al llarg de l’assignatura. És clar, malgrat és una película basada en un fet real, no deixa de ser una pel.lícula, i a voltes, sembla una mica exagerat el què succeix. Poc creïble. Però també te una 10 vessant ben real, i que , potser portada a l’extrem, mostra el pas de la Psicologia (personal) a la Psicologia Social (interpersonal). Hi ha molt a observar en aquesta peli. Des del professor, Rainer, la Karo, el Tim, el Marco…cadascun dels personatges aporten uns factors personals que, interrelacionats donen un resultat riquíssim en matisos. Si ho relaciono en la meva actualitat, modestament, crec que seria difícil que es pogués donar un cas similar. I, menys, en un entorn on tots semblen prou acomodats, sense aparents problemes econòmics. Avui dia, hi ha molts joves així, sense grans problemes econòmics, i que malgrat alguns no tenen uns vincles afectius sòlids, no crec que es deixessin manipular d’aquesta manera tan extrema. Penso que la Psicologia Social, depèn també bastant de la Psicologia personal de cadascú, del recull de factors que intervenen en les relacions, i que no son pocs. Queda molt clar que les persones venen molt determinades depenent de com s’ha desenvolupat la seva infantesa, dels vincles afectius que han establert. I que, en l’àmbit educatiu, els llaços que es fan son molt decisius. Que no és el mateix tractar amb nens, que amb joves adolescents que cerquen límits, seguretat, i son vulnerables als setiments i a les emocions, malgrat, a voltes, portin una coraça. 11 Personalment, he fet el treball envers la pel.lícula perquè quan vaig saber aquesta possibilitat, i malgrat ja quedava poquet temps, ho vaig rebre com una oportunitat molt bona per treballar des de més sentits, malgrat no l’he pogut desenvolupar tant com m’hauria agradat pel què donava de sí el film. Son molts els treballs que hem fet de llibres, i més que en falten. I considero que treballar una pel.licula és un repte diferent. Perquè no ho fem més? És una bona oportunitat per sentir que estem estudiant Psicologia. I que ha estat fantàstic que ens hagis donat la possibilitat de fer un treball així, lliure, on cadascú treu i fa allò que ha anat interioritzant, així com és. Com deia, i com sempre, he gaudit molt del què he après. I, de pensar tot el què encara aprendré. 12 ANNEXES La pel.lícula Rayner, el professor de secundària, i de waterpolo, d’un institut, es disgusta quan se li encomana explicar l’autocracia als seus alumnes, durant la tradicional setmana de projectes. 13 Ell, haguès volgut explicar l’anarquisme, pel seu tarannà i caire personal, però, a mesura que va entrant en el tema, va trobant una manera que, a la meva manera d’entendre, el fa anar improvisant un experiment per tal de transmetre el què significa un sistema de govern totalitari, i de com és de senzill manipular les masses. Una mica, comença a imposar-se amb disciplina, amb la pretensió de impressionar, de sotmetre als seus alumnes. Els fa endreçar les taules i cadires, els fa estar de peu, i fins i tot, el fa dirigir-se a ell com Sr. Wenger, i possar-se de peu per parlar. En un moment donat d’aquest enrenou, els hi demana què és el més important en una dictadura, tot parlant amb la Karo, i respon: “El poder de la disciplina.” I aquí , en Rainer comença a entusiasmar-se en el seu projecte, creient que els podrà explicar d’una manera creativa i diferent el significat més autèntic d’una dictadura. A l’endemà, en entrar a classe, tots els alumnes estan aixecats, i el saluden tot dient-li: “Buenos dias Sr.Wenger.” Ell, es sorprén satisfactoriament, i els parla de la força del grup. Els anima i encén més encara, tot fent-los picar de peus a terra, perquè sentin la unitat, perquè se sentit grup. I, a la 14 classe de sota, tenen els companys que estudíen l’anarquisme, molestant-los força, cosa que encanta al professor Rainer. Els incita, dient-lis que poden derribar murs, i que no importa que s’ajuntin un bo i un menys bo, sempre que s’ajudin. I gaudeix de molestar als “nostres enemics anarquistes”. Com es pot reconèixer el grup? Per la roba? Per la uniformitat? Portarem uniforme. Jeans i camisa blanca. En Tim, un noi força vulnerable que està notant un canvi en la seva motivació gràcies a aquesta classe, s’ho pren tan seriosament que crema tota la seva roba Nike, ja que s’ha fet seva la idea de que han de dur uniforme. I ara, els hi cal un nom, proposen i voten, guanya “La ola.” El poder mitjançant l’acció Parlen de utilitzar tatuatges, logos… En Tim, és molestat per aquells als qui ell havia regalat droga, però ara, dos companys de La ola surtiran a la seva defensa. Son un grup. I actúen com a tal. La Karo no està d’acord, 15 I decideix no anar a l’assaig de la obra, donat les baralles amb en Marco, el seu xicot. Una mica, es van intercalant les vides personals de cadascú, i de com actúen quan son un grup. Diríem a nivell de Psicologia social, que intercalen la Psicologia (personal) amb el comportament social: les relacions interpersonals (Psicologia social) i la transpersonal (sociologia) de manera que es desplega tot un ventall de moments que aniré relacionant amb la teoria que hem donat. En Kevin fa 5000 pegatines de La ola, i per la nit surten uns quants a enganxar-le sper arreu. Tim decideix pintar el logo de La ola a l’encobert de l’Ajuntament, per fer-se veure i que l’admirin. És llavors quan els companys comenten que en Tim només te un germà, que és un “cerebrito” de la universitat. Aquí podem anar deduïnt com se sent ell, a nivel personal, i de com reclama un reconeixement social per sentir-se be a nivell individual. La Karo, s’enfronta al professor i li vol fer veure que se li està escapant de les mans. Però el professor, presa també de l’entusiasme que li provoca aquest aconteixement, no en fa cas. A la Sala de Professors tots comenten el què està passant, però la Sra. Westergof, li dona suport al Rainer, que, per la seva part, sembla sentir-se reconegut. La Karo li explica també al Marco, però aquest li diu: “Tu tienes una família, yo no”. 16 En Tim es presenta a casa del Rainer i, aquest el deixa entrar, cosa que no li agrada gens a la seva dona. En unaltre dels moments, es troben , el Tim i els seus companys, de cara als seus rivals, i en Tim treu una psitola que s’ha comprat, davant l’ensurt de tots, però els hi fa saber que és falsa. Els hi mana una redacció per comprovar com es van sentint. Per saber, ell mateix, què està passant. La dona de’n Rainer, per fi, li diu que els alumnes veuen un model en ell. I que això li alimenta l’ego. És això el que ell desitja i cerca. Llavors, li diu que és un pedagog de segona, que manipula als alumnes pels seus propis fins. Mentres, la Karo i el Marco es discuteixen i , aquest, la pega. Finalment, el Marco va a casa del Rainer i li confessa que tot això l’ha transformat totalment. I es mostra desabut. Rainer, finalment, convoca tots els qui pertanyin a La ola, a una reunió. I els hi fa veure, desprès possar-los al límit, de com sería possible Una dictadura en l’actualitat. De com s’han arribat a creure que son millors que els altres, i de que han anat massa lluny, especialment ell. 17 I els comunica que La ola s’ha acabat. Pe`ro en Tim treu la pistola, per ell no es pot acabar, perquè La ola és ja la seva font de vida. En Tim dispara al seu company quan aquest li diu que la pistola és falsa (ho recordava d’aquell dia) i , seguidament es dispara a ell mateix, tot matant-se. Així, ja acaba la pel.lícula, amb la detenció del professor, per par de la policia, i de com se l’emporten dins un cotxe. La darrera imatge és la cara, la expressió del Rianer, compungit, quan, de sobte fa un gest facial com de que li ve al cap alguna cosa que l’ha fet pensar. Personalment, aquesta manera d’acabar dona a entendre que la pel.lícula, malgrat s’acabi, tindrà una continuació. Com si l’expressió de’n Rainer donés peu a preguntar-se alguna cosa que se’ns escapa.